gif Aperca
difusio@aperca.org
Opinió

 

gif Mínima presència d'instal·lacions a Catalunya al registre de preassignació fotovoltaica [Juliol 2009]

El canvi de marc legal definit pel Decret RD 1578/2008 ha estat especialment perjudicial per a les empreses catalanes. Més enllà de valoracions generals sobre els impediments burocràtics del procediment administratiu o la rebaixa de l'import de les primes, les xifres són fredes i contundents: només un 3% de la potència dels projectes inscrits a les tres primeres convocatòries es realitza a Catalunya.

El passat dia 30 de juny es va difondre la relació d'instal·lacions inscrites a la tercera convocatòria de preassignació fotovoltaica de l'any 2009. Després d'afegir aquestes instal·lacions a les dels dos primers trimestres, es constata que la presència de projectes a Catalunya és molt per sota dels valors raonables.

· Només s'han comptabilitzat 111 projectes inscrits a Catalunya, que representen un 7% del total d'inscripcions al conjunt d'Espanya (1493).

· La potència dels projectes inscrits que es realitzaran a Catalunya és de 10,5 MWp, que representa aproximadament un 4% de la potència total inscrita a Espanya (325,5 MWp).

· Dels 412 projectes de tipus II inscrits en el conjunt de les tres convocatòries (251,2 MWp), no hi ha cap previst a Catalunya.

Les taules següents resumeixen d'una manera gràfica el balanç realitzat.

taula instal·lacions

taula potència

Font: elaborat per Aperca

Sobre el total de sistemes fotovoltaics inscrits al règim especial a Espanya, amb dades del MITYC de juliol 2009 (± 3.400 MWp), les instal·lacions ubicades a Catalunya representen només un 5% de la potència instal·lada (± 165 MWp). Amb la nova reglamentació, doncs, la tendència és a reduir encara més aquest percentatge.

A la vista d'aquesta situació, l'Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya ha obert obrir un procés de participació entre els seus associats amb la finalitat de determinar els motius de la baixa presència d'instal·lacions fotovoltaiques inscrites a Catalunya i proposar mesures per corregir aquesta situació en els propers mesos.

gif [Novembre 08] - El paper de les ordenances solars

La obligatorietat de l'aprofitament de l'energia solar per a la producció d'aigua calenta sanitària és una mesura que ja ha estat assumida pels actors que intervenen del sector de la construcció. A Catalunya, aquesta obligatorietat està regulada pel Codi Tècnic de l'Edificació (document HE4), el Decret 21/2006, de criteris mediambientals i d'ecoeficiència i per les anomenades Ordenances solars.

No cal oblidar, però, que l'origen d'aquesta mesura és netament municipal. Efectivament, van ser els ajuntaments de Barcelona i d'altres municipis catalans els primers que van entendre que l'aprofitament de l'energia solar tèrmica a les noves edificacions no havia de ser només una opció d'estalvi energètic sinó una obligació amb els objectius mediambientals de la societat. L'experiència acumulada i els resultats obtinguts en l'aplicació de les ordenances solars van permetre la incorporació de la obligatorietat de l'energia solar en les noves edificacions de tota Espanya, a través del document HE4 del Codi Tècnic de l'Edificació, 7 anys després de l'aprovació de la primera ordenança solar a Catalunya.

Tot i l'existència del Codi Tècnic i del Decret 21/2006 d'Ecoeficiència, les ordenances solars continuen tenint un paper fonamental. A més de concretar alguns aspectes tècnics que faciliten la seva aplicació, les ordenances solars permeten definir els procediments administratius i incorporar els mecanismes de controls necessaris per garantir el compliment dels objectius reals d'aquesta obligació, que no s'han de mesurar en termes de superfície instal·lada sinó també com a energia anual produïda i emissions de CO2 evitades. En aquest sentit, per exemple, cal entendre els procediments de verificació de projectes en el moment de la llicència d'obres i d'inspecció de la instal·lació acabada en el moment de la llicència de primera ocupació que estableix l'ordenança solar de Barcelona.

Des de les primeres iniciatives de l'any 1999, APERCA ha donant suport als ajuntaments per a l'elaboració i l'aplicació d'ordenances solars. I ho continuarà fent.

Algunes d'aquestes reflexions es poden ampliar a l'article d'APERCA "Les ordenances solars i el document HE 4 del Codi tècnic de l'edificació", inclòs a la publicació de la Diputació de Barcelona "El Codi tècnic de l'edificació. Una visió pluridisciplinària" del mes de setembre de 2008. [Col·lecció Documents de Treball - Sèrie Medi Ambient 3]

gif [Octubre 2008] - APERCA sol·licita de retirada de la proposta de Decret de la Generalitat per a la regulació dels parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya.

El passat dia 1 de setembre es va publicar al DOGC una proposta de Decret per regular la instal·lació de sistemes d'aprofitament de les energies eòlica i fotovoltaica a Catalunya.

Aquesta iniciativa, però, no és nova. Ja l'any 2006, la Generalitat va proposar un text amb una finalitat similar, encara que en aquella ocasió afectava només a l'energia solar fotovoltaica. La posició contrària al text de nombroses entitats de promoció de les energies renovables va aconseguir la seva retirada.

Ara, sense cap diàleg previ amb els diferents actors implicats, es publica una nova proposta reguladora que afecta els parcs eòlics i les instal·lacions solars fotovoltaiques de més de 100 kW de potència situades directament al terra.

En la nostra opinió, la proposta de Decret representa una greu limitació per al desenvolupament futur de les energies renovables a Catalunya i ens situa en una posició desfavorable respecte a altres regions espanyoles. A més, el text dóna base legal per a la generalització de criteris clarament subjectius per a l'atorgament o la denegació de permisos, com ara la protecció del paisatge o l'impacte estètic de les instal·lacions, creant una sensació d'inseguretat gens favorable per atraure inversions per a l'execució de projectes a casa nostra.

No cal dir que aquesta iniciativa arriba en un moment especialment delicat per al sector fotovoltaic, en un marc condicionat per la crisi econòmica generalitzada i pel canvi dràstic que suposa l'aplicació del nou Reial Decret.

En les darreres setmanes hem assistit a un intens intercanvi d'informació i opinions sobre aquesta qüestió que s'han traduït en la presentació de nombroses al·legacions per part d'associacions, empreses i entitats ecologistes i de defensa de les energies renovables, alguns articles em premsa i fins i tot, una concentració ciutadana a la plaça Sant Jaume el dia 15 d'octubre. Les al·legacions presentades per APERCA estan a disposició dels socis.

Veiem com un aspecte positiu la ràpida resposta d'alguns col·lectius que han fet un valuós treball de difusió i explicació del text, posant a disposició de tothom els principals arguments contra les mesures proposades. Ara només falta que l'Administració atengui les peticions dels sectors implicats, retiri la proposta de Decret i obri un diàleg sobre aquesta qüestió, que hauria de començar per analitzar si realment és necessària una regulació restrictiva de l'activitat eòlica i fotovoltaica a Catalunya, ... o precisament tot el contrari.

gif [Agost 2008] - Sobre la futura proposta de retribució de l'energia solar fotovoltaica

Per a tots els que estem involucrats en el món de les energies renovables, els darrers mesos han estat marcats per la situació creada per la data de caducitat del decret 661/2007 i per la incertesa de saber quines seran les condicions aplicables més enllà del ja famós 29 de setembre.

Des de l'Associació hem seguit amb molta atenció aquesta qüestió i hem tractat de mantenir-vos informats de les propostes oficials, fins al darrer document enviat pel Ministeri a la CNE el passat dia 18 de juliol i que us vam fer arribar el dia 21 i l'informe de resposta de la CNE del dia 29 de juliol que es va distribuir els socis el dia 31 a primera hora.

Han estat uns mesos de nombrosos comunicats i notes de premsa difoses tant pels representants de la indústria fotovoltaica com de l'Administració, en els quals cada part intentava explicar les seves postures i defensar el seus interessos. Com en tota negociació important - i aquesta ho és, si més no, per les seves repercussions econòmiques per a moltes empreses del sector- no han faltat les filtracions interessades i alguna notícia en la qual es podria esbrinar, fins i tot, alguna intenció intoxicadora, com aquella que relacionava directament el preu regulat de l'electricitat fotovoltaica amb l'augment de la tarifa elèctrica que tots patim des del 1 de juliol.

El marc actual afavoreix els grans parcs fotovoltaics

La nostra associació defensa la creació d'un marc estable que garanteixi un creixement sostingut de l'activitat fotovoltaica que posi a l'abast de tots els ciutadans aquesta forma neta d'energia, sense fomentar l'especulació i garantint la professionalitat i el rigor tècnic del sector.

És una realitat que el marc definit pel RD661/2007 i també pels seus antecessors, ha provocat un enorme desenvolupament de l'energia fotovoltaica a Espanya, que ha passat de tenir una potència total instal·lada de 58 MW l'any 2005 a gairebé 1.000 MW el maig de 2008.

En general, aquest augment espectacular de la potència fotovoltaica instal·lada s'ha articulat al voltant de la construcció de grans parcs de potències de centenars de kW o d'alguns MW, instal·lats sobre del terreny.

Segons algunes estadístiques publicades, a Espanya només el 8,8% de la potencia fotovoltaica està instal·lada en edificis d'habitatges, mentre que en els països del nostre entorn la contribució del sector residencial a la potència fotovoltaica instal·lada és molt més important. A Alemanya, que és amb molta diferència el principal actor europeu, el 45% de la potència instal·lada es troba en edificis d'habitatges. A França, les instal·lacions en edificis d'habitatges suposen el 36 % de la potència total, a Itàlia el 36% i a Grècia el 34 %.

Aquesta tendència a concentrar l'aprofitament de l'energia solar fotovoltaica en grans instal·lacions ubicades fora dels nuclis de població ens hauria de fer reflexionar. Es podria dir que amb el model actual estem perdent una gran oportunitat per apropar l'energia solar fotovoltaica a la societat i es transmet el missatge que l'energia solar fotovoltaica és una tecnologia reservada als grans projectes i als grans capitals i, en conseqüència, aliena als ciutadans. De fet, el debat dels darrers mesos sobre el nou marc legal que regularà l'energia solar fotovoltaica a partir d'octubre no ha estat present en la societat, tret d'algunes notícies marginals en alguns diaris de temàtica econòmica.

El plantejament actual basat en la realització de grans instal·lacions fotovoltaiques és, en certa manera, contrari a l'essència de les energies renovables en general i de l'energia solar en particular, que es caracteritza per ser una font dispersa i a l'abast de tothom, la qual cosa facilita el seu aprofitament de manera discreta i local, sense necessitats de grans concentracions de capital ni infrastructures de transport.

En un mercat fortament condicionat pel marc legal i sustentat per unes aportacions econòmiques que procedeixen de tots els ciutadans, es podria demanar a l'administració unes condicions administratives pensades per facilitar l'accés a la major part possible de les empreses i la població. Tal i com ha demostrat l'evolució recent del sector fotovoltaic, el marc actual afavoreix clarament els grans projectes amb grans aportacions de capital.

APERCA defensa un model de desenvolupament que afavoreixi la realització d'instal·lacions en edificis i zones urbanes. Això passa per a la creació de condicions preferents per a les instal·lacions de petita i mitjana potència.

Podríem trobar aspectes de les regles del joc que impedeixen l'accés generalitzat dels particulars i les petites instal·lacions al mercat fotovoltaic. Simplement cal recordar que la proposta de RB del Ministeri del 18 de juliol preveu la sol·licitud d'avals també per a instal·lacions en els edificis (del tipus I, segons la nova proposta), quan fins ara només eren necessari per a les instal·lacions al terra. Val a dir que la resposta del CNE del dia 28 de juliol recomana l'eliminació d'aquest requisit per a les instal·lacions en edificis, a la vegada, però, que dona per bones les tarifes de 29 i 33 c€/kWh i proposa reduir la potència de les instal·lacions de Tipus I per 2009 dels 100 MW inicials a només 50 MW.

La reducció de primes

Com ja sabeu, la proposta del Ministeri preveu una reducció del preu de l'electricitat fotovoltaica fins als 33 c€ per a les instal·lacions situades als edificis (Tipus I) i de 29 c€/kWh per a les instal·lacions al terra (Tipus II).

D'entrada, consideren positiu que per primera vegada s'estableixi un tractament preferencial per a les instal·lacions als edificis, com, d'altra banda, ja fan altres països. Creiem, no obstant, que el preu proposat per a les instal·lacions de tipus I és massa baix i no serà suficient per aconseguir un fort desenvolupament d'aquest tipus d'instal·lacions. Sembla clar que la proposta del Ministeri provocarà una disminució de l'actual ritme de creixement del sector fotovoltaic espanyol, degut principalment a la reducció del preu de venda de l'energia produïda (del 27 al 35%) i a l'establiment de límits trimestrals de potència fixats per sota del ritme dels darrers mesos i clarament inferiors a la capacitat del sector. Queda per esbrinar si aquest canvi de ritme es traduirà en una reestructuració raonable del sector o en un enfonsament de l'activitat amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball, com vaticinen alguns col·lectius. La resposta dependrà de la capacitat del sector per adaptar-se a la nova retribució.

Val a dir que en un sector estructurat al voltant de grans projectes i instal·lacions pensades només com a operacions financeres, l'efecte duna reducció brusca de tarifes serà potser més dramàtic que amb un sistema basat per moltes instal·lacions realitzades per un teixit empresarial format per moltes petites empreses amb una forta activitat en el sector residencial, a on els criteris purament econòmics tenen un paper menys important sobre la decisió final.

Un nou model pensat també per a les petites instal·lacions

Per tal d'afavorir la creació d'una dinàmica que estableixi un equilibri entre els grans parcs fotovoltaics i les petites instal·lacions en edificis i zones urbanes, creiem que seria positiu que les mesures adoptades per l'administració estiguessin orientades cap a:

  • La creació d'objectius ambiciosos de desenvolupament, amb possibilitat d'adaptar la tarifa als resultats obtinguts, de manera que es traslladi les previsibles reduccions de costos dels materials a la tarifa, tot garantint la rendibilitat de les inversions
  • L'eliminació dels límits anuals o trimestrals de potència instal·lada
  • La creació d'una prima preferencial semblant als valors establerts al RD661/2007 (al voltant de 45 c€/kWh) per a les petites instal·lacions de menys de 20 kW de potència situades en edificis residencials.
  • La creació d'unes primes per a instal·lacions solar en edificis i zones urbanes de més de 20 kW de potència clarament superior a les proposades per a les instal·lacions al terra, de l'ordre de 38 c€/kWh.
  • La creació de mesures per tal d'evitar la fragmentació de grans instal·lacions en petits projectes per tal d'aprofitat les condicions de la tarifa preferent. Aquestes mesures haurien de quedar clarament establertes, sense possibilitat d'interpretacions per part de les administracions i les empreses distribuïdores.
  • L'absència de la obligatorietat d'avals per a les instal·lacions en els edificis.
  • L'eliminació de la vinculació de la potència màxima admissible al consum d'energia elèctrica de l'edifici, com proposa el document enviat pel Ministeri a la CNE del 18 de juliol.
  • L'adopció de mesures de difusió i comunicació per tal d'afavorir la realització d'instal·lacions solars fotovoltaiques en edificis i zones urbanes.
gif