gif Aperca blanc
difusio@aperca.org

L'energia solar tèrmica és una solució eficaç per lluitar contra la contaminació atmosfèrica i l'efecte hivernacle, molt relacionats amb la producció i la utilització de fonts convencionals d'energia. L'aprofitament del sol fa possible la col·laboració de tothom en l'estalvi d'energia i la solució dels problemes mediambientals del planeta. A més, l'energia solar tèrmica contribueix al desenvolupament regional i la creació de treball local. L'aprofitament energètic es realitza al mateix punt de consum, mitjançant d'un equip senzill i fiable, instal·lat per empreses locals i evitant la realització d'infrastructures de transport de l'energia.

L'aprofitament de l'energia solar tèrmica a Europa ha assolit un elevat grau de desenvolupament, amb més de 13 milions de m2 de captadors solars instal·lats.

Amb els materials actuals, una instal·lació solar tèrmica correctament dissenyada pot cobrir fàcilment més de la meitat de les necessitats d'aigua calenta sanitària d'un edifici. La utilització per a la calefacció pot proporcionar un confort i estalvis importants. A més, l'aprofitament de l'energia solar tèrmica és el sistema més adient per a escalfar una piscina i allargar-ne els mesos d'utilització.

gif solar

L'energia solar fotovoltaica consisteix en la conversió de la radiació solar en electricitat. Aquesta tecnologia d'aprofitament de l'energia solar té un camp d'aplicació molt ampli: des de la utilització en productes de consum, com ara rellotges i calculadores, fins a l'electrificació d'habitatges aïllats, petites comunitats de veïns, tot passant per les senyalitzacions terrestres i marítimes, les comunicacions o l'enllumenat públic.

La transformació directa de l'energia solar en electricitat mitjançant la conversió fotovoltaica presenta avantatges clars, atesa la seva senzillesa, modularitat, fiabilitat, ... Altres avantatges de l'ús de sistemes solars fotovoltaics estan relacionats amb l'elevada qualitat energètica de l'electricitat produïda i l'absència d'impacte mediambiental i de sorolls en els processos energètics.

La producció d'electricitat d'origen fotovoltaic per alimentar no ja una aplicació propera, sinó una xarxa elèctrica de distribució té unes característiques clarament diferenciades de les aplicacions autònomes.

Són instal·lacions conceptualment més simples que les autònomes: no necessiten acumular energia elèctrica (bateries) ni regular la càrrega o descàrrega (regulador), la xarxa elèctrica actua com a bateria virtual.

La compatibilitat elèctrica amb la xarxa implica la utilització d'onduladors d'ona sinusoïdal, de la mateixa freqüència que el corrent de la xarxa, un sistema de sincronització de la freqüència, etc.

La modularitat dels equips de generació (plaques fotovoltaiques), com els de transformació (onduladors), fan possible dissenyar sistemes de qualsevol potència.

gif solar

Des de fa segles, l'home ha sabut aprofitar l'energia del vent per a desplaçar-se pel mar, moldre blat o bombar aigua. Així, el vent va esdevenir una de les principals fonts d'energia de la humanitat.

Quan es parla de l'energia eòlica, es fa referència a aquelles tecnologies i aplicacions en què s'aprofita l'energia cinètica del vent, convertint-la en energia elèctrica o mecànica.

Així, actualment es poden distinguir dos tipus d'aplicacions: les instal·lacions per a la producció d'electricitat i les instal·lacions de bombejament d'aigua.

Entre les instal·lacions de producció d'electricitat es poden distinguir instal·lacions aïllades no connectades a la xarxa elèctrica i instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica de distribució general, normalment anomenades parcs eòlics. Les instal·lacions no connectades a la xarxa normalment cobreixen aplicacions d'electrificació rural.

Les connectades a la xarxa, per la seva banda, són les que permeten obtenir un aprofitament energètic més gran de l'energia del vent i són, les que presenten unes millors expectatives de creixement del mercat.

Actualment, l'existència d'aerogeneradors de gran potència fan possible la construcció de parcs eòlics en zones especialment favorables i generar electricitat a preus competitius amb els de fonts convencionals d'energia.

gif solar

La biomassa va ser el primer combustible emprat per la humanitat. D'una forma genèrica, s'enten per biomassa el conjunt de la matèria orgànica renovable d'origen vegetal, animal o procedent de la seva transformació natural o artificial. Tota aquesta varietat té com a denominador comú que la matèria orgànica prové, directament o indirectament, del procés de fotosíntesi, raó per la qual es presenta de manera periòdica i no limitada en el temps, és a dir, de forma renovable.

L'energia de la biomassa pot substituir directament les energies fòssils (en les seves formes sòlides, líquides o gasoses), en els seus mateixos usos i amb la seva pròpia tecnologia. La valorització energètica dels residus i els conreus energètics són la primera matèria dels biocombustibles. La combustió de la biomassa obtinguda de forma sostenible no suposa un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

gif solar

L'aigua és, sens dubte, l'element essencial i característic del nostre planeta.

Per raó de la circulació constant a través del cicle hidrològic, de l'energia cinètica continguda en el seu moviment i de l'energia potencial associada als salts d'aigua, aquesta font d'energia renovable té un enorme potencial d'aprofitament.

Fins fa prop de cent anys, hom emprava el corrent dels rius ràpids per a moure els molins i moldre blat, però d'aleshores ença, l'aprofitament hidràulic s'ha orientat a la producció d'electricitat amb centrals hidroelèctriques.

La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar, mitjançant un salt existent en un curs d'aigua, l'energia potencial continguda en la massa d'aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alternadors.

Entre les diferents tipus d'instal·lacions hidroelèctriques es poden distingir grans centrals hidroelèctriques i les centrals de petita potència. Les centrals de petita potència no requereixen grans embassaments reguladors i, per tant, tenen un escàs impacte ambiental.

gif solar

SISTEMES PASSIUS I ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

L'arquitectura bioclimàtica és aquella que aprofita els fluxos energètics locals per tal de minimitzar la utilització d'energies aportades amb sistemes actius. Utilitza materials i tecnologies apropiades, maximitzant l'eficiència en l'ús dels recursos naturals que ofereix l'emplaçament. L'arquitectura tradicional de quasi tots els indrets es regeix segons alguns dels principis de l'arquitectura bioclimàtica i és un bon referent a l'hora de cercar els materials i les estructures adequades.

En un edifici bioclimàtic cal integrar en el projecte d'arquitectura criteris de disseny que utilitzin els elements constructius i funcionals que permetin aconseguir un nivell de confort, higiene i control dels paràmetres ambientals més gran. Un dels camps on els edificis bioclimàtics tenen més impacte és en el del baix consum d'energia.

Els aspectes constructius més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de construir un edifici són:

Emplaçament, forma i orientació, aïllament tèrmic, climatització natural, il·luminació natural.

gif solar

A diferencia de les grans manifestacions dels processos geodinàmics interns que provenen de les grans profunditats de la Terra, com poden ser els volcans o d'altres de menor magnitud i aprofitats des de fa molts anys com són les aigües termals, existeix un altre aprofitament geotèrmic denominat de molt baixa entàlpia o solar que prové principalment de la radiació solar emmagatzemada en els primers metres de l'escorça de la Terra.

Una part important de la radiació solar que arriba a la Terra és absorbida per l'escorça terrestre en forma de calor. La gran massa de la Terra fa que la temperatura del terra, a partir d'uns 5 metres de profunditat, es mantingui pràcticament constant durant tot l'any.

A Catalunya, on disposem d'una important radiació solar, la temperatura del terra a profunditats de més de 5 metros és relativament alta (d'uns 8/14 graus) i podem considerar el subsòl, a petites profunditats, com a font de calor (energia), totalment renovable, inesgotable i constant.

Mitjançant un sistema adequat es pot transferir calor d'aquesta font exterior (subsòl)a un altre d'interior (habitatge), i utilitzar-la per a la calefacció i l'obtenció d'aigua calenta sanitària.

Alhora,la mateixa instal·lació, i segons la tecnologia emprada, pot absorbir calor d'un ambient i transferir-lo al subsòl, això comporta que el mateix sistema pot proporcionar la calefacció i la refrigeració amb una única instal·lació.